Els Llunàtics ja hem allunat, o sigui, que hem "aterrat" a la Lluna. Finalment estem al nostre espai propi, on podem badar, saltar, mirar les estrelles, caminar com gossets, jugar amb la gravetat…
La previsió és que ens hi quedem fins a final de curs. Llavors, per força, haurem de tornar a la terra i preparar el nostre proper objectiu: planeta ESO.
Però per a això encara falta molt de temps, ja tindrem temps de parlar-ne.
Mentrestant deixeu-nos gaudir d'aquest estat d'ingravidesa temporal. Si ens comportem de manera una mica estranya no és -com diu tothom- a causa de les hormones, no. Són els efectes d'estar tan lluny de la Terra!!
I quan estem així, estem superpoètics:
LLUNA
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
Núria Albó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada